Värikäs (un projecte de final de carrera no definitiu)

Quan vaig començar a projectar el meu hotel, pensava que el punt principal del que volia fer, era que fos un concepte innovador, alguna cosa que encara no existís. Volia encarar el projecte també d’una manera on pogués desenvolupar el meu estil, sense que aquest perjudiqués el treball.

La idea va costar d’arribar, molt, però quan va arribar em vaig adonar que era el que desitjava fer, el que volia fer. Un hotel que no existeix enlloc i que a més a més tracta un tema que m’interessa.

El meu projecte, doncs, es basa en un hotel per nens i els seus acompanyants. Potser us haureu fet la pregunta: “això no existeix?” La veritat és que des del meu punt de vista, un hotel per famílies amb nens, i un hotel per nens i els seus acompanyants és totalment diferent. Un hotel per famílies amb nens, s’adapta al fet que les famílies hi van amb els seus fills, creant espais per la canalla, però on els nens no es relacionen amb els seus pares, ja que com a molt són hotels que ofereixen un servei de vigilància o canguratge. El servei de guarderia, és el principal servei que ofereixen aquests hotels. Un servei, destinat clarament als pares.


I per què vull crear un hotel per nens i els seus acompanyants? Suposadament la teoria és utòpica i idealista, però és una opció que potser no s’ha tingut en compte, i menys en el sector hoteler (no incloc els apartaments, cases rurals).


Suposem que som pares o mares; En la societat actual, la majoria de nosaltres hem de treballar per poder pagar les coses que el nostre entorn exigeix, i la majoria de temps de les nostres vides el destinem a treballar. I tenim uns fills, que en comptes de ser un dels motius que tenim per somriure, es converteixen en un mal de cap, perquè són els que ens xuclen els diners per escoles, menjar i activitats extraescolars... que amb tant de gust paguem, perquè creiem que tot això és vital per a la seva felicitat. I quan tornem a casa, els tenim allà sols, i nosaltres fent les feines que comporta tenir una casa, gairebé sense tenir ni un moment per dedicar al més important, que és donar-los tota la nostra dedicació. Ells són tolerants, saben que els pares tenen feina, i que no hi poden jugar, però el que desitgen més és fer-ho.


No vull un hotel que ofereix un servei de cangur; vull oferir un servei on els pares i els nens interactuïn junts, que els pares s’acostin al món dels nens, no per fer-los tornar a d’infància, sinó per fer adonarlos que a vegades el joc més valuós pot ser compartir el temps.

recepció de l'hotel


connexió vertical

habitacions per colors

restaurant

chill out
ca la iaia

Des d'aqui, vull agraïr a la Filena de Tomasso per les seves tutories i compartir els seus coneixaments amb mi, i també per el suport moral; I també a la Mariona Querol per la paciència que ha tingut, per aguantar-me durant 4 anys. I també agraïr a l'Albert Valero per mostrar simpatia cap aquest projecte. I gràcies també a l'Eli Serra, per cedir els dibuixos dels habitants del meu projecte! :)