Rendering interiors




Durant el 3r curs de disseny d'interiors, vam aprendre a desenvolupar tècniques manuals convinades amb tècniques relacionades amb les noves tecnologies. Un escàner, i el sombrejat fet a ordinador.

Al aprendre tot aquest sistema, vaig veure que el meu estil anava més relacionat en el dibuix a mà, i al no utilitzar tant el sistema de 3D, sinó el sistema més manual. I per descomptat aprofitant les noves tecnologies.

Mandarina Duck


Treball de Materials i tecnologies, on teniem la tasca de dissenyar un estand de fira, on podiem escollir diferents empreses a representar.

L'Alba i jo, vam escollir Mandarina Duck, i aquest va ser el resultat! :)

Naked girl


Quan vaig estar d'Erasmus a Finlàndia, vaig tenir la sort de poder participar en un curs de dibuix al natural. El professor era una magnífica persona, en Mikki Paajanen, que parlava castellà perquè havia estat estudiant a l'Universitat de Belles Arts de Barcelona.

Muchas gracias Mikki, por ver cosas bonitas en todos sitios! :)

Oficina de turisme Andalusia


Un projecte del professor Campoamor.

La veritat és que no va gens amb l'estil de projectes que m'agrada fer, però s'havia de fer... Teniem que practicar el 3D Max, i el projecte va quedar molt fred per el meu gust. De totes maneres, demostra el què és una feina de dissenyador d'interiors, adaptar-se a cada client, i fer a vegades coses que no ens agraden tant.

Botiga de Flors



Aquest és un projecte en que consistia fer una botiga de flors per les Rambles de Barcelona. Es va fer un anàlisis previ de les que ja existien. A partir de l'anàlisi teniem que fer-ne una millora i crear-ne una de nova.

Vaig disfrutar molt fent aquest projecte de la professora Sussana Aristoy, era dels últims projectes que vam fer durant el 3r curs, i recordo hores i hores, preparant les presentacions, buscant una manera efectiva per explicar el projecte...

Al final van valer la pena les hores. M'agrada com va quedar! :)

El xiringuito


El projecte, era un treball de l'assignatura de muntatges efímers. Haviem de construïr un Xiringuito per la platja de la Barceloneta.

Des del meu punt de vista és un treball simple, i funcional. Sense barreres arquitectòniques, encara que tots sabem, que potser la platja no és un espai que cumpleixi amb els requisits per les persones que pateixen algunes discpacitats.

Una princesa al terrat

Els colors, d'Enric Lareula

El país dels colors era un país molt divertit, i tots els seus habitants s'estaven gastant bromes els uns els altres.
Un dia el Blau li va dir al groc:
-Hola, què no et trobes bé?
- Per què ho dius? - Va dir el groc
- Perquè fas mala cara, estàs molt groc.
I tots dos vinga a riure. Llabors el groc li va dir al Blau:
- I tu, pobret, que t'has donat un cop?
- Per què ho dius? - va preguntar l'altre tot extranyat
- Perquè t'ha sortit un bon blau - va dir el groc cargolant-se de riure.
Llabors van veure que per allà passava el vermell i tots dos van córrer a gastar-li una broma:
- Que tens vergonya? - li van preguntar.
- Jo no, per què?- Va dir ell tot innoscent.
-Perquè t'has tornat tot vermell. I tots tres vinga a riure.
Un dia el vermell i el groc com que s'estimaven molt, van decidir tenir un fill. I el vermell pensava: “ El meu fill sortirà vermell com jo”. I el groc pensava: “ El meu fillet sortirà groc com jo.”
Però el dia del naixement van comprovar amb sorpresa que el nen, menudet com era, els havia sortit d'un color nou: El color carbassa.
Tothom va quedar molt extranyat, però com el nen semblava que tenia molt bona salut , doncs tots van quedar molt contents i van fer una festa per celebrar-ho. I allà a la festa, el blau i el groc es van fer molt amics i van acabar tenint una filleta, que els va sortir d'un altre color nou: el color verd.I el vermell i el blau també s'hi van engrescar i van tenir bessonada, que els va sortir de color lila. I més tard el verd i el vermell van tenir una criatura marró.
I tots els menus anaven creixent i els uns s'enamoraven dels altres i cada cop sortien nous i nous colors. I cada naixement era una nova sorpresa, una nova varietat que feia més bonic aquell país de colors.
Fins que finalment tothom es va enamorar de tothom i es van abraçar tots alhora, i tan fort que, encara que sembli mentida, de la unió de tots plegats, en va sortir el color més clar i més lluminós de tots: El color blanc.





A vegades les utopies comencen amb històries com aquestes.
Gràcies Enric.

Raig de sol


Ja s'acaba el mes, i sembla que torna a sortir el sol i els seus rajos passen entre les fulles sentint totes aquelles pessigolles. Pessigolles que notem també quan somriem a diferents persones que passen per la nostra vida, com si fossim rajos de sol colant-se entre les fulles.

Ja fa una setmana que sento que em vaig recuperant, intentant gaudir d'aquests somriures, i a si a més a més de tant en tant cau una abrassada que t'atrapa per un segon, doncs millor.

M'agrada que m'abrassin, i a qui no? Ahir vaig tenir la sort de topar-me amb una nova persona que ha aparegut a la meva vida en forma de somriure. Era tant alt, tant alt, que quan em va abrassar com si em conegués de tota la vida, casi que em faig un cop de cap amb el sostre. Un noi alemany, en Jonas, que està d'Erasmus a Barcelona i diu que no pot estudiar, perquè es distreu massa. Hem va agradar que em fes volar una estona.

El seu cabell arrissat i ros, hem feia pensar amb ell i el petit princep. Justament després vaig veure una pel·lícula francesa que es deia El meu millor amic, i en sortia una frase del conte citada.

Tu n’es encore pour moi qu’un petit garçon tout semblable à cent mille petits garçons. Et je n’ai pas besoin de toi. Et tu n’a pas besoin de moi non plus. Je ne suis pour toi qu’un renard semblable à cent mille renards. Mais, si tu m’apprivoises, nous aurons besoin l’un de l’autre. Tu seras pour moi unique au monde. Je serai pour toi unique au monde…

Torna a sortir el sol al meu món.

When I feel alone

Cal saber caminar sols, cal saber descobrir-se a un mateix.

Utopia és la paraula que m'agrada més. Penso en ella, i no tinc por de res, i llabors és quan sóc valenta. I quan hem sento amb l'oportunitat més gran del món, que és viure la vida. Aquest regal que és dins un període de temps, que passa a poc a vegades, però de cop no t'en adones i ja ha volat.

Des de fa uns anys, que tot em vola.

Volaré amb ell.

Fly away


Amsterdam, novembre 2010

Pumpking soup


Nice meal in Gent, Belgium. Setembre 2010.

My finnish angel! :)


Kiitos paljon Eve! :)

La primera foto de la Camera Underwater


A vegades podem mostrar una imatge equivocada en una fotografia. La dona fa molta cara de trista i pensativa, però recordo molt bé el seu somriure. Rient de com estava provant la càmera... El que no debia saber és que un dia sortiria en un blog, i menys amb aquesta cara pensativa! :)

La vaig agafar en un moment on no hi vivia. A vegades sortim amb un somriure fals, tant falsos com són aquells somriures, és falsa aquesta serietat.

Visca el Teatre del Món! :)

Contra viento y marea

I lost faith, in the arms of love.


Gent, Setembre 2010

Arriscar-se, té a vegades les seves concequències, i és que es pot perdre o guanyar. A vegades per més positius que arribem a ser, no hi ha res més que una derrota, que fa semblar-te que has tocat fons, i que no saps com sortir-ne.

Diuen que cal ser forts, valents.

Val la Pena?

Sona Yan Tiersen de fons. Ahir gran pel·lícula, com sempre Amélie dona esperances, per continuar somiant. SOMNIANT? :)


Llibertat al poble Saharaui!



Quan més hauràn d'esperar?


BASTA

¡Basta!. Las calles enfurecidas

se alzan y comentan

las grandes injurias.

¡Basta!. Las casas pululan

de rabia desmesurada.

Y, ¡basta!, porque hay

un anhelo que ya no espera más.

En estos tiempos ya no

quedan enfados que calmar

y, desde el corazón del oprimido

se exalta la rabia contenida.

Las ciudades del Sahara sombrío

se levantan una vez más,

para gritar orgullosas:

¡Basta!. ¡Basta!. ¡Basta!.

Chejdan Mahmud

mumma lue :)


On Pirjo, ja han lue kirja to Loviisa! :)

My finnish is not so good! jajajaja

The new Pikku poika! :)

Ja fa temps que jo també tinc ganes de viure un moment com aquest! :) Hem va encantar poder veure-ho, i experimentar-ho una mica! :)

Manuela ja Pietari 11 octubre 2010

Euro- Adventure 2000+10



1139, 41 €