HAGAMOS UN TRATO
.
Compañera
usted sabe
que puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo
.
si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o tal vez porque existe
usted puede contar
conmigo
.
si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo
.
pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo
.
Tornar a casa per un pont, té greus conceqüències, o hi ha molta gent, o no hi ha ningú, i quan no hi ha ningú et perds entre records, i busques i rebusques alguna cosa que et faci somriure quan ben just tens ganes d'estar desperta. (hi ha dies en que em sento així, ho sento).
Ser una màquina acumuladora de records té recompenses en aquests dies, però a vegades et perds de tanta "merda"(com diria el meu pare) i ja no saps què és què. Pensava que Mario Benedetti havia entrat a la meva vida fa tot just mig any, però dins una caixa, plena de casettes, un estoig vell amb alguns retoladors assecats, i una invitació de la Big Ben, hi havia un paper plegat, i hi havia el poema Hagamos un trato, i hem preguntava, qui havia estat la persona que havia fet que aquell poema fos dins d'aquella caixa, no tenia cap data, ni cap firma ni cap dibuix... I també al llegir el títol, he recordat que aquest estiu abans de començar el viatge per Europa, una d'aquelles persones que he tingut el gust de compartir moments especials, m'havia enviat aquell mateix poema, i quan me'l va enviar, vaig sentir com si fos la primera vegada que el llegia. i m'he adonat que no havia sigut així avui. I pensava... Qui va ser la primera persona que va posar a les meves mans un text de Mario Benedetti?
Normalment tinc molta memòria, i sé què són tots aquells records dins de caixes, i d'on venen, i aquest, no sé què és... I em sap greu. Potser quan era jove el vaig trobar per internet, i el vaig imprimir, i no li he fet mai més cas... Qui sap, potser de cop, un dia recordo com va apareixer dins la caixa, encara que ara ha deixat de formar part d'aquella caixa, per estar penjat a la paret, perquè sé què al món hi ha algú que puc comptar amb ell o ella! :)
I si, torno a tenir un somriure a la cara, buscant i pensant... :)
Ser una màquina acumuladora de records té recompenses en aquests dies, però a vegades et perds de tanta "merda"(com diria el meu pare) i ja no saps què és què. Pensava que Mario Benedetti havia entrat a la meva vida fa tot just mig any, però dins una caixa, plena de casettes, un estoig vell amb alguns retoladors assecats, i una invitació de la Big Ben, hi havia un paper plegat, i hi havia el poema Hagamos un trato, i hem preguntava, qui havia estat la persona que havia fet que aquell poema fos dins d'aquella caixa, no tenia cap data, ni cap firma ni cap dibuix... I també al llegir el títol, he recordat que aquest estiu abans de començar el viatge per Europa, una d'aquelles persones que he tingut el gust de compartir moments especials, m'havia enviat aquell mateix poema, i quan me'l va enviar, vaig sentir com si fos la primera vegada que el llegia. i m'he adonat que no havia sigut així avui. I pensava... Qui va ser la primera persona que va posar a les meves mans un text de Mario Benedetti?
Normalment tinc molta memòria, i sé què són tots aquells records dins de caixes, i d'on venen, i aquest, no sé què és... I em sap greu. Potser quan era jove el vaig trobar per internet, i el vaig imprimir, i no li he fet mai més cas... Qui sap, potser de cop, un dia recordo com va apareixer dins la caixa, encara que ara ha deixat de formar part d'aquella caixa, per estar penjat a la paret, perquè sé què al món hi ha algú que puc comptar amb ell o ella! :)
I si, torno a tenir un somriure a la cara, buscant i pensant... :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada