Tots tenim llistes de desitjos, de coses que volem fer durant la vida.
Tinc la sort d'have-ne somiat molt, i de veure com a poc a poc s'anaven fent realitat. Diuen que qui vol alguna cosa ha de lluitar per ella, l'ha de treballar, i en realitat és tot el treball el què ens fa valorar tot el què hem aconseguit.
Quan vaig arribar a Finlàndia aquest octubre, sentia que un dels somnis que havia tingut havia acabat en un gran lloc, i vaig fer una llista amb coses noves on continuar treballant.
El títol d'aquest apartat a la meva vida es titula: I ara què?
Vull tenir un fill o una filla, per compartir l'amor incondicional i gratuït amb una persona ( que no són els teus pares) sinó la continuació de la teva persona, acceptant el què pugui ser l'altre. Nous moments, on aprens continuament, i t'ensenyen, i no ets tu sol qui ets el mestre. Sinó que amb els anys perdem coses que sabiem fer quan erem petits. Els nens, els meus grans mestres.
Vull escriure contes, no només per la personeta que sortiria de mi, o vingui d'un altre ventre. Sinó per tots els nens del món, i tots els nens que portem dins.
Estar enamorada, per flotar molts instants, per veure-ho sovint de color Rosa, o verd esperança.
Plantar un arbre, per donar nous aires a aquest planeta, més oxigen, i més coses boniques! Més vida.
Tenir un hort, plantar vegetals, cuidar-los amb molt d'amor, i poder assaborir tot aquest amor.
Aprendre a tocar algun instrument. Aquest punt m'encurioseix, penso que per mi és molt difícl, però m'encantaria fer sons i poder ajuntar-lo amb la veu. Un cop vaig voler aprendre a tocar la Cítara, i fins hi tot vaig demanar-ne una per reis! El fet de que no arrivés, va fer que no pogués aprendre-la a tocar. He intentat dues vegades a començar a tocar la guitarra, però acabo amb els dits fets pols, i penso que potser seria més fàcil tocar l'Ukelele.
Com diu el títol d'aquest apartat voldria cantar al metro, cosa que espero fer aviat! :)
Cuidar als meus pares quan ho necessitin. Si abans he parlat de l'amor incondicional i gratuït que donem als nostres fills, també vull compensar l'amor incondicional i gratuït que he rebut per part de les persones que em van decidir portar al món. MOltes gràcies, des d'aquí, us envio una abrassada, una de molt gran, sou els millors pares que em podien haver tocat! :) La meva ànima sabia perfectament on anava! :)
Somriure 10 vegades al dia com a mínim! :) Qui no vol això?
Aprendre Finlandès, per si de cas....
No sé si continuar, tinc una llista que sembla no acabar mai! :)
Una abrassada a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada