Vells i bells temps aquells en que tres estudiants de batxillerat artístic, tot just acabar aquella etapa, en van encetar una de nova, l'etapa universitària. Van traslladar-se en un petit pis, situat en un formós carreró de Barcelona, prop de la obra arquitectònica que porta tants anys construint-se, d'aquell home que s'inspirava en la natura, i que tenia una imaginació desbordant, i una tècnica genial com era Gaudí, i la seva Sagrada Família.
Dos nois d'Igualada, i una noieta de Santa Coloma de Queralt, van ser els protagonistes de moltes històries memorables.... :) La convivència, a vegades era difícil, i el que va passar va ser que al WC es van tenir que posar una serie de normes, encara que al final, va resultar tant sols, ser només mera decoració... :)
Aquells pops de la senyora del C/ València, que era de les poques persones que eren constants al barri, ja que la Sagrada família implicava molt guiri suelto, i al final el recurs fàcil, va resultar fer-se amiga de la senyora estatua, que era un senyor del Kurtdistant, i que em donava els pounds, per si mai vaig cap a Anglaterra... :)
Em posaria a escriure moltes coses de les que vam viure en aquell pis, però no podria parar durant molta estona! :) I m'acabaria emocionant, i pensant amb lo emocionant que és compartir el pis amb algú que és només el teu amic... :)
Us porto al cor! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada