afternoon in Pest
Hi ha dies en que som afortunats, tenim sort després de treballar molt. I se'ns regalen moments com aquest. Al costat del riu Danubi sola, amb el sol de cara, i un llibre aparegut per sorpresa en aquelles escales que em van fer sentir a gust de ser on era. I on podia imaginar amb les coses que vindrien, i somiava desperta.
Pest em va encantar, i em va encisar durant moltes estones. El seu menjar em va enamorar, la seva gent em va somriure, i la part de la ciutat que vaig viure i veure em va enamorar. Pest és un lloc que recomano a tothom. De Buda, no en tinc cap mena d'idea, hi vaig estar un moment...
El moment en que vaig creuar el riu Danubi de nit, amb les maletes, i després d'una nit que recordaré tota la vida, vam passar d'estar a Buda, per entrar a Pest. Allà vaig coneixer l'Adri, que va obrir-nos les portes de casa seva, i també el seu cor.
köszönöm Adri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada