Jo també t'estimo
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris friends. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris friends. Mostrar tots els missatges
75 anys
T'estimo molt!
Llibertat al poble Saharaui!
Quan més hauràn d'esperar?
¡Basta!. Las calles enfurecidas
se alzan y comentan
las grandes injurias.
¡Basta!. Las casas pululan
de rabia desmesurada.
Y, ¡basta!, porque hay
un anhelo que ya no espera más.
En estos tiempos ya no
quedan enfados que calmar
y, desde el corazón del oprimido
se exalta la rabia contenida.
Las ciudades del Sahara sombrío
se levantan una vez más,
para gritar orgullosas:
¡Basta!. ¡Basta!. ¡Basta!.
Chejdan Mahmud
Passatge Font, Sagrada Família
Vells i bells temps aquells en que tres estudiants de batxillerat artístic, tot just acabar aquella etapa, en van encetar una de nova, l'etapa universitària. Van traslladar-se en un petit pis, situat en un formós carreró de Barcelona, prop de la obra arquitectònica que porta tants anys construint-se, d'aquell home que s'inspirava en la natura, i que tenia una imaginació desbordant, i una tècnica genial com era Gaudí, i la seva Sagrada Família.
Dos nois d'Igualada, i una noieta de Santa Coloma de Queralt, van ser els protagonistes de moltes històries memorables.... :) La convivència, a vegades era difícil, i el que va passar va ser que al WC es van tenir que posar una serie de normes, encara que al final, va resultar tant sols, ser només mera decoració... :)
Aquells pops de la senyora del C/ València, que era de les poques persones que eren constants al barri, ja que la Sagrada família implicava molt guiri suelto, i al final el recurs fàcil, va resultar fer-se amiga de la senyora estatua, que era un senyor del Kurtdistant, i que em donava els pounds, per si mai vaig cap a Anglaterra... :)
Em posaria a escriure moltes coses de les que vam viure en aquell pis, però no podria parar durant molta estona! :) I m'acabaria emocionant, i pensant amb lo emocionant que és compartir el pis amb algú que és només el teu amic... :)
Us porto al cor! :)
Laura
Questa Bella dama s'espera un text brutal, per el qual ara mateix no estic preparada, ja que pateixo d'una sensibilitat brutal que no em permet explaiar-me de manera adequada, així que et demano perdó per no poder posar coses boniques, que et diria de ben segur, però ja saps que no cal que et posi una bona parrafada, per saber que som tu i jo! :)
T'estimo molt Laura!
Ivan de Chile
No sé como fue, peró apareciste en mi vida, y estoy contentisima de eso! :) Espero un dia poder venir a verte a Chile, o nos encontremos cuando te vengas a Francia! :)
Gracias por la paciencia! :)
Elis Elis
Com en temps de la Grècia antiga. En aquell viatge que vaig fer fa just un any, en aquell país, on la gent anava amb moto sense casc i una plata amb cafès, on la gent pagava poc per el transport públic, i on es reciclaven els tiquets que la gent tirava, on es menjaven castanyes al carrer, on quan demanaves foc te'l regalaven, on hi havia una super universitat de Belles arts. I sobretot on hi havia aquella amiga que fa tants anys que és el meu costat, i que sé que hi serà per molt de temps! :)
Perquè Grècia va ser genial, perquè al final vam anar a veure l'Acropolis, i a fer el guiri amb el tiquet d'estudiant de la Cris!! :) Quins dies aquells!!! :) Graciès per acollir-me en aquell pis ple d'artistes, per les nits de colònies... I per tota l'amistat que tenim desde que ens coneixem!
Un dia farem un conte! :)
Espero que t'agradi! muaksssssss
S’apayo Eli!!
El nostre caga Tió
Aquest conte, el va escriure la meva mare aquest Nadal (2009). Era un conte escrit en un paper en brut, i vaig pensar que li agradaria més si li feia una petita col·laboració, li fes els dibuixos, i l'enquadernés com un conte de veritat. :)
El dia 27 de gener és el seu aniversai, i encara que el Nadal hagi acabat, en vindràn molts d'altres per continuar explicant aquest conte. :)
T'estimo mama.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)