Els colors, d'Enric Lareula

El país dels colors era un país molt divertit, i tots els seus habitants s'estaven gastant bromes els uns els altres.
Un dia el Blau li va dir al groc:
-Hola, què no et trobes bé?
- Per què ho dius? - Va dir el groc
- Perquè fas mala cara, estàs molt groc.
I tots dos vinga a riure. Llabors el groc li va dir al Blau:
- I tu, pobret, que t'has donat un cop?
- Per què ho dius? - va preguntar l'altre tot extranyat
- Perquè t'ha sortit un bon blau - va dir el groc cargolant-se de riure.
Llabors van veure que per allà passava el vermell i tots dos van córrer a gastar-li una broma:
- Que tens vergonya? - li van preguntar.
- Jo no, per què?- Va dir ell tot innoscent.
-Perquè t'has tornat tot vermell. I tots tres vinga a riure.
Un dia el vermell i el groc com que s'estimaven molt, van decidir tenir un fill. I el vermell pensava: “ El meu fill sortirà vermell com jo”. I el groc pensava: “ El meu fillet sortirà groc com jo.”
Però el dia del naixement van comprovar amb sorpresa que el nen, menudet com era, els havia sortit d'un color nou: El color carbassa.
Tothom va quedar molt extranyat, però com el nen semblava que tenia molt bona salut , doncs tots van quedar molt contents i van fer una festa per celebrar-ho. I allà a la festa, el blau i el groc es van fer molt amics i van acabar tenint una filleta, que els va sortir d'un altre color nou: el color verd.I el vermell i el blau també s'hi van engrescar i van tenir bessonada, que els va sortir de color lila. I més tard el verd i el vermell van tenir una criatura marró.
I tots els menus anaven creixent i els uns s'enamoraven dels altres i cada cop sortien nous i nous colors. I cada naixement era una nova sorpresa, una nova varietat que feia més bonic aquell país de colors.
Fins que finalment tothom es va enamorar de tothom i es van abraçar tots alhora, i tan fort que, encara que sembli mentida, de la unió de tots plegats, en va sortir el color més clar i més lluminós de tots: El color blanc.





A vegades les utopies comencen amb històries com aquestes.
Gràcies Enric.

El nostre caga Tió

Aquest conte, el va escriure la meva mare aquest Nadal (2009). Era un conte escrit en un paper en brut, i vaig pensar que li agradaria més si li feia una petita col·laboració, li fes els dibuixos, i l'enquadernés com un conte de veritat. :)

El dia 27 de gener és el seu aniversai, i encara que el Nadal hagi acabat, en vindràn molts d'altres per continuar explicant aquest conte. :)

T'estimo mama.