Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris love. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris love. Mostrar tots els missatges
75 anys
T'estimo molt!
Raig de sol
Ja s'acaba el mes, i sembla que torna a sortir el sol i els seus rajos passen entre les fulles sentint totes aquelles pessigolles. Pessigolles que notem també quan somriem a diferents persones que passen per la nostra vida, com si fossim rajos de sol colant-se entre les fulles.
Ja fa una setmana que sento que em vaig recuperant, intentant gaudir d'aquests somriures, i a si a més a més de tant en tant cau una abrassada que t'atrapa per un segon, doncs millor.
M'agrada que m'abrassin, i a qui no? Ahir vaig tenir la sort de topar-me amb una nova persona que ha aparegut a la meva vida en forma de somriure. Era tant alt, tant alt, que quan em va abrassar com si em conegués de tota la vida, casi que em faig un cop de cap amb el sostre. Un noi alemany, en Jonas, que està d'Erasmus a Barcelona i diu que no pot estudiar, perquè es distreu massa. Hem va agradar que em fes volar una estona.
El seu cabell arrissat i ros, hem feia pensar amb ell i el petit princep. Justament després vaig veure una pel·lícula francesa que es deia El meu millor amic, i en sortia una frase del conte citada.
Tu n’es encore pour moi qu’un petit garçon tout semblable à cent mille petits garçons. Et je n’ai pas besoin de toi. Et tu n’a pas besoin de moi non plus. Je ne suis pour toi qu’un renard semblable à cent mille renards. Mais, si tu m’apprivoises, nous aurons besoin l’un de l’autre. Tu seras pour moi unique au monde. Je serai pour toi unique au monde…
Torna a sortir el sol al meu món.
When I feel alone
Cal saber caminar sols, cal saber descobrir-se a un mateix.Utopia és la paraula que m'agrada més. Penso en ella, i no tinc por de res, i llabors és quan sóc valenta. I quan hem sento amb l'oportunitat més gran del món, que és viure la vida. Aquest regal que és dins un període de temps, que passa a poc a vegades, però de cop no t'en adones i ja ha volat.
Des de fa uns anys, que tot em vola.
Volaré amb ell.
Llibertat al poble Saharaui!
Quan més hauràn d'esperar?
¡Basta!. Las calles enfurecidas
se alzan y comentan
las grandes injurias.
¡Basta!. Las casas pululan
de rabia desmesurada.
Y, ¡basta!, porque hay
un anhelo que ya no espera más.
En estos tiempos ya no
quedan enfados que calmar
y, desde el corazón del oprimido
se exalta la rabia contenida.
Las ciudades del Sahara sombrío
se levantan una vez más,
para gritar orgullosas:
¡Basta!. ¡Basta!. ¡Basta!.
Chejdan Mahmud
The new Pikku poika! :)
Ja fa temps que jo també tinc ganes de viure un moment com aquest! :) Hem va encantar poder veure-ho, i experimentar-ho una mica! :)Manuela ja Pietari 11 octubre 2010
It is not mine, but is me
Ha passat l'eclipsi, i ja em sento millor. A vegades penso que el meu estat ja té a veure amb la psicologia, pensant que alguns experts podrien classificar-me dins del grup dels bojos.Avui tenim un nou membre a la Familia, i es diu Nayat. S'ha posat a dibuixar, i em diu: Aquesta ets tu! :)
Abans de fer aquest dibuix s'ha quedat amb el meu piercing, com si no n'hagués vist mai cap, i també m'ha preguntat per què duia ulleres.... Es veu molt que li ha impactat! El que si m'ha fet gràcia, esque m'ha dibuixat amb el vestit que tenia en un penjador, i no amb pijama com anava...
Em pensava que podria estar sense compartir la meva habitació un temps, per si de cas hem tornava a tocar compartir habitació, però quan una nena tant maca com la Najat et diu: En mi casa duermo con mi hermana, mi madre, mi hermano, mi padre, nunca sola... Fa fer-te reflexionar.... NO VE DE DOS MESOS! :)
S'ha notat que ha arrivat a casa. La meva mare es posa contenta cada cop que arriven els nens! :) És com si fos una de les seves raons de viure, i m'agrada veure-la així. El meu pare també estava content. Quan el pilar de la familia esta content, sovint els seus membres se senten millor, i el es forma el perfecte conjunt: una mescla de felicitat i de noves experiències. Que venen donades per el fet de donar i rebre. La majoria de vegades són somriures barrejats amb d'altres coses, i aquí veig quina és la moneda de canvi que m'agradaria per el món. Sempre vivint aquesta utopia; I em pregunto: Is it true that I am not the only one?
Potser no tindrà res a veure, però us deixo amb una poesia de Mario Benedetti, un autor que em van fer descobrir la Mireia i la Maria (des d'aqui us envio una mostra d'agraïment enorme! Sou unes estrelles precioses! )
¿Cómo hacerte saber que siempre hay tiempo?
Que uno sólo tiene que buscarlo y dárselo.
Que nadie establece normas salvo la vida.
Que la vida sin ciertas normas pierde forma.
Que la forma no se pierde con abrirnos.
Que abrirnos no es amar indiscriminadamente.
Que no está prohibido amar.
Que también se puede odiar.
Que el odio y el amor son afectos.
Que la agresión porque sí, hiere mucho.
Que las heridas se cierran.
Que las puertas no deben cerrarse.
Que la mayor puerta es el afecto.
Que los afectos nos definen.
Que definirse no es remar contra la corriente.
Que no cuanto más fuerte se hace el trazo más se dibuja.
Que buscar un equilibrio no implica ser tibio.
Que negar palabras implica abrir distancias.
Que encontrarse es muy hermoso.
Que el sexo forma parte de lo hermoso de la vida.
Que la vida parte del sexo.
Que el "por qué" de los niños tiene un por qué.
Que querer saber de alguien no es sólo curiosidad.
Que para saber todo de todos es curiosidad malsana.
Que nunca está de más agradecer.
Que la autodeterminación no es hacer las cosas solo.
Que nadie quiere estar solo.
Que para no estar solo hay que dar.
Que para dar debimos recibir antes.
Que para que nos den también hay que saber como pedir.
Que saber pedir no es regalarse.
Que regalarse es en definitiva no quererse.
Que para que nos quieran debemos demostrar qué somos.
Que para que alguien sea hay que ayudarlo.
Que ayudar es poder alentar y apoyar.
Que adular no es ayudar.
Que adular es tan pernicioso como dar vuelta la cara.
Que las cosas cara a cara son honestas.
Que nadie es honesto porque no roba.
Que el que roba no es ladrón por placer.
Que cuando no hay placer en las cosas no se está viviendo.
Que para sentir la vida no hay que olvidarse que existe la muerte.
Que se puede estar muerto en vida.
Que se siente con el cuerpo y la mente.
Que con los oídos se escucha.
Que cuesta ser sensible y no herirse.
Que herirse no es desangrarse.
Que para no ser heridos levantamos muros.
Que quien siembra muros no recoge nada.
Que casi todos somos albañiles de muros.
Que sería mejor construir puentes.
Que sobre ellos se va a la otra orilla y también se vuelve.
Que volver no implica retroceder.
Que retroceder también puede ser avanzar.
Que no por mucho avanzar se amanece cerca del sol.
Cómo hacerte saber que nadie establece normas salvo la vida?
Mario Benedetti
summer of 88
Sovint tinc tendència a discutir-me amb el meu pare. El futur és una mica magre a vegades, i costa afrontar-lo amb decisió, i a vegades ni tant sols nosaltres mateixos sabem el que volem, com podem explicar el que farem més enllà?
Avui he tingut una conversa molt interessant amb el meu pare, on discutiem sobre la utopia de millorar el món. I el meu pare m'ha dit que no calia que m'hi escarresés que el món sempre aniria malament. Que ell no faria res més que continuar; Li he respòs que si la gent fa el mateix que ell, no m'estranyaria que no canvies el món, que sempre s'havia d'intentar fer alguna cosa bona. I de cop, hem diu: jo ja la vaig fer tenin-te a tu! :)
D'alguna manera o altre m'he sentit molt bé, encara que després ens hem discutit de nou. I ara faig les paus amb mi mateixa, perquè segurament el món hauria de ser així, com la gent que s'estima. Com la gent perfecta, aquella que estimem amb defectes i virtuts. Acceptant-les tal i com som. Però això si, sempre buscant la millor connexió entre nosaltres.
Feia molts dies que no plorava. I ho necessitava. Suposo que sóc una mica cap de pardals, però jo segueixo creient en que la utopia arrivarà. Almenys si tots, fem alguna cosa bona per canviar-ho. De totes maneres, crec que el meu pare per fer-me a mi de bo, també m'ha posat molta responsabilitat en aquesta tasca! jejeje :)
Farem el que podrem i més! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)