Els colors, d'Enric Lareula

El país dels colors era un país molt divertit, i tots els seus habitants s'estaven gastant bromes els uns els altres.
Un dia el Blau li va dir al groc:
-Hola, què no et trobes bé?
- Per què ho dius? - Va dir el groc
- Perquè fas mala cara, estàs molt groc.
I tots dos vinga a riure. Llabors el groc li va dir al Blau:
- I tu, pobret, que t'has donat un cop?
- Per què ho dius? - va preguntar l'altre tot extranyat
- Perquè t'ha sortit un bon blau - va dir el groc cargolant-se de riure.
Llabors van veure que per allà passava el vermell i tots dos van córrer a gastar-li una broma:
- Que tens vergonya? - li van preguntar.
- Jo no, per què?- Va dir ell tot innoscent.
-Perquè t'has tornat tot vermell. I tots tres vinga a riure.
Un dia el vermell i el groc com que s'estimaven molt, van decidir tenir un fill. I el vermell pensava: “ El meu fill sortirà vermell com jo”. I el groc pensava: “ El meu fillet sortirà groc com jo.”
Però el dia del naixement van comprovar amb sorpresa que el nen, menudet com era, els havia sortit d'un color nou: El color carbassa.
Tothom va quedar molt extranyat, però com el nen semblava que tenia molt bona salut , doncs tots van quedar molt contents i van fer una festa per celebrar-ho. I allà a la festa, el blau i el groc es van fer molt amics i van acabar tenint una filleta, que els va sortir d'un altre color nou: el color verd.I el vermell i el blau també s'hi van engrescar i van tenir bessonada, que els va sortir de color lila. I més tard el verd i el vermell van tenir una criatura marró.
I tots els menus anaven creixent i els uns s'enamoraven dels altres i cada cop sortien nous i nous colors. I cada naixement era una nova sorpresa, una nova varietat que feia més bonic aquell país de colors.
Fins que finalment tothom es va enamorar de tothom i es van abraçar tots alhora, i tan fort que, encara que sembli mentida, de la unió de tots plegats, en va sortir el color més clar i més lluminós de tots: El color blanc.





A vegades les utopies comencen amb històries com aquestes.
Gràcies Enric.