The evolution of my perspective of the world

Suposo que no sóc la primera persona que s'ha pensat a pensar que la mesura de les coses, han canviat al llarg dels anys. I no només la mesura, sinó la mida de les coses. Aquesta és una representació que vaig poder fer sobre la meva pròpia experiència.

Quan som dins de la panxa de la nostre mare, el món és únicament per nosaltres, i sembla que poc ens pugui afectar el que passa fora d'aquell món. Encara que crec que si que ho rebem, i diuen els científics que els sorolls i el que passa al nostre voltant ens afecta. Però com parlo de la meva experiència, i suposo que em volien amb moltes ganes, les vibracions que rebia eren molt positives.
Surts d'aquell món que només era teu en aquell moment, i aprens a ser una persona, però ets un nen, i tot et sembla maco, i gran, sobretot et sembla gran. El cotxe és enorme, i els viatges dins d'aquell espai són genials. El llit és gegant, i pots dormir fent volteretes, amb el teu gussi luz. Els teus pares et protegeixen, i tot es gran, molt gran. I et dona la sensació que el món es enorme, perquè saps que hi ha llocs que existeixen, però que encara no has explorat.
Et fas gran, i el llit i el cotxe es fan petits, la teva havitació també, i acumules molts records, i et dona la sensació que el món en que vivies s'ha fet petit. Carregada de persones importants, que estimes, però decideixes anar a un país nou, i sola.
Agafes un avió i arrives a Suomi, on tot esta nevat, i el que et sorprèn, és que pots sentir-te petita una altre vegada, perquè els arbres són tant grans! :) I apareixen angels, i fas ninots de neu sobre el llac, perquè camines sobre l'aigua congelada, amb una mica de por. Però amb un somriure a la cara.

Quan vaig fer aquesta "petita obra", encara no m'havien passat tantes tantes coses, però el que sé, esque és una obra que s'ha de continuar alimentant.
Espero que us agradi.

Carlos

Porque los amigos como el se tienen que cuidar... No te enfades por la foto... tenia que poner-la! :)

Una de les persones que han fet que la meva vida sigui com és. I suposo que d'alguna manera especial, és un dels meus mestres. Por las canciones, por las noches, los despertares, por las carbonaras, las web cams, la wacom, las rabietas, las pelis, todos esos momentos, te quiero mucho.

www.robotmagazine.es

Tot va començar veient amics meus (Marc Colomines, i setaquehabla)
participant en aquest projecte, i finalment jo també em vaig decidir a col·laborar-hi. Vaig començar la setmana 13, i fins a la 52, la última. Consistia en una publicació setmanal, i cada setmana tenies que enviar una imatge, i sinó ho feies, "mories". M'alegro que no sortís la meva esquela. M'alegra saber que vaig formar part d'aquest projecte, sense ànim de lucre, però que disfrutaves, quan veies que anaves a última hora.

Crec que actualment la pàgina ja no existeix, perquè he provat de buscar-la, però no he aconseguit trobar-la. Però recordo que hi havia molta gent crac, a la que admirava, i pensava que vaia coses que feien! hi havia de tot, i imatges super bones! :)

Merci als creadors del projecte, per una excelent idea. Seria divertit tornar-ho a fer.

katya in the moon

Sometimes in life you find persons that make your life much easy. This is Katya, my ex-flatmate in Vaasa. She told me she wanted to go to moon, so I tried to make her dream come true, in the way that i could. And well... as the flag it says, she is from Russia.

I wont forget you, well you know... :) For the good times. And kiitos.

Sira

Crec que avui que em dedico a actualitzar el bloc amb els meus projectes, crec que li hauria de fer una menció especial a aquest dibuix. En Ristomatti Ratia s'en va enamorar, i això que no l'ha vist en persona! :) Perquè és una nena molt especial!
Gracies a aquest dibuixet, que va costar lo seu fer-lo, una persona que s'ha convertit important en qüestió de dies, és el meu fan number one.

How to arrive to my world

Una declaració d'amor, a una persona molt especial a la meva vida; Una persona que va passar de ser un amor platònic a ser el meu amic i el meu amant. Una persona que tenia ganes de coneixer que passava dins de la meva ment, i que m'ajudava a l'hora en que tenia dubtes que es solucionaven a mesura que els anava explicant.

Una història bonica, amb imatges com aquestes, explicant quina era la manera de poder arrivar a meu món. Un món on jo no era extranya, perquè era la única persona que hi vivia, però on tothom hi podia venir i ser benvingut. El meu món.

Balla Pan

Quan tens el desig de que no tens ganes de fer-te gran, i veus aquestes imatges que t'han fet, i els hi poses una mica de toc personal, et dóna la sensació que dintre teu, sempre portaràs aquella princeseta que va vestida de color rosa, amb la seva corona i les seves ales i el seu tutú, i aquell Peter Pan que volava, i que vivia en un país on els nens no es feien mai grans. Suposo que només cal posar-s'hi a pensar, i ens adonarem que encara tenim aquelles coses que tenim de petits, apreciar les coses petites que ens passen a la vida, com un somriure, i com una altre persona m'ha dit, a saber qui és a qui estimem per sobre de tot. I en el meu cas, sempre seràn els meus pares, que m'han estimat com mai ningú podrà fer, almenys fins el dia que jo tingui una altre personeta de la meva sang, la qual espero amb moltes ansies, per compartir el que vaig aprenent, i per continuar aprenent amb ell/ella. Allò que en diuen, amor incondicional de mare. I espero poder ser almenys la meitat del que han fet els meus pares per mi, cuidar-me, aprendre amb mi, i ajudar-me a fer els meus somnis realitat. Sonarà filosòfic, però quan tenim una familia al voltant nostre que ens dona suport, fa molt més fàcil que les coses del nostre voltant vagin bé.

Així que en aquesta imatge, i encara que no tingui res a veure en el que deia al començament, m'agradaria fer una mensió especial al suport incondicional de la meva família, que sempre m'ha donat suport, desde qualsevol banda on hagi estat. Perquè sense ells, que jo escribís un blog desde Suomi, no seria possible, perquè sinó hi hagués anat el meu primer cop, possiblement no hi hagués tornat cap més altre vegada, i possiblement mai més. Però ara, tot ha canviat, i amb una mica de sort, i de ganes les coses han anat com sempre havia volgut que passessin.

I ja sabeu, estimeu els pares, i estimeu-vos vosaltres mateixos, perquè això crec que és el que els pot fer més felissos. Així que.... no em queda gaire més que dir, que a disfrutar del que poguem amb els nostres, que ells sempre, sigui desde on sigui, sempre serán aqui.

Creation of the world

Tot va començar amb un treball proposat per el professor Pere Grimau, una persona que a més a més de ser un gran mestre, ha demostrat ser una gran persona amb la qui es pot compartir alguna cosa més que un riu anomenat Gaià.
El text era de Quim Monzó, i teniem que representar la visió de com ell creia que s'havia creat el món. I deia quelcom semblant a:

I la terra i el cel eren del mateix color, de color verd. I les estrelles no es veien, i Déu va apareixer amb un dels seus ajudants, i en van extendre una tela de color blau, i llabors amb una llanterna van poder començar a veure les estrelles.

El treball està fet al plató de l'Universitat, i la idea va ser entre totes les que formavem part del grup. La Katty i la Leena de Finlandia, que aleshores vaig descobrir que jo aniria a la mateixa universitat de la qual elles venien. A Jurva. Una bona experiència, tenint en compte que el resultat va ser increhible, i a més a més que vam disfrutar molt fent-lo.

Espero que us agradi... ( i crec que seria un treball interessant de continuar, intentant explicar com era el món, ni que sigui desde una perspectiva útopica com la meva).

me as interior designer

No és per xulejar, però crec que és un dels millors treballs que he fet a la meva vida, fotogràficament parlant. Suposo que tenir un professor com el Pere Grimau, ha ajudat molt i molt. Sempre em feia rebuscar-me més, per poder arrivar a un punt on em sentís contenta del resultat obtingut.

Jo com una dissenyadora d'interiors. La veritat ésque molt interior no és... però crec que em defineix perfectament. Definitivament, una mica anada d'olla, però el resultat increhible, fins hi tot increhible de pensar que és un projecte que ha sortit de dins meu també.

Si mai hagués de fer un cd, i escollir una portada, crec que posaria aquesta imatge, que més de donar-me molt bont rotllo, em dona molta energia. I si mai em posés a cantar, seria per transmetre energia per la gent del món. Suposo que per un món millor, el meu món utòpic.


Desde aquí vull agrair haver pogut comptar en l'aprenentatge fotogràfic amb un professor tant exelent com el Pere Grimau, però tampoc podria deixar d'anomenar un altre mestre que he tingut en aquest àmbit com el Marià Domenjó, el propietari de la càmera que va fer la fotografia. També una altre gran persona, de la que he tingut el plaer de poder coneixer. I poder compartir moments especials. S'et troba a faltar.


Moltes gràcies a tots dos.
Realment sóc molt afortunada.

El meu món

Aquesta paranoia, la vaig fer després de llegir el llibre del Petit Princep, però abans de conèixer que existia aquest llibre ja havia fet alguns móns, i no tenia ni idea de que tenia quelcom de semblant. Fins que algú, un dia em va dir que semblava el Petit Princep, i va ser llabors quan vaig pensar que tenia que llegir-lo. I la veritat, un llibre conte excelent, amb molt de missatge.

Si no l'heu llegit, us el recomano.

Banana as soft furniture

Projecte fet amb molta il·lusió, suposo que veure el teu primer prototip fet, i que a més a més l'has fet tu, doncs encara en fa més. Després de molt batallar amb la meva ment, aquest va ser el resultat final, on vaig aprendre a cosir, i on vaig aprendre a posar boletes de forexpan, i semblava que no l'acavés mai, però si, el vaig acabar i qui pogués tenir-lo! :)
Ara viu a Jurva, Finlandia, que és on el vaig fer; Durant la meva estada com erasmus en un poblet petit de Suomi. Una de les millors experiències de la meva vida.

Banana, perquè sembla un plàtan, i perquè la tela és de color groc. Definitivament, m'agrada que aquesta cosa rara i normal al mateix temps, hagi sortit de dins de meu. Casi com un fill.
Banana as soft furniture.


Project done with lot of enthusiasm. See your first prototype done, it makes you feel very realized, because you had put all your energy inside of a project again, and in this case you can see it for real.
After a long battle with my mind, this was the end result, where I learned to sew, where I learned to put forexpan balls, and it was seemed I will never ended, but in the end, I did it, and I could saw the result, beeing proud of myself.
Now this project is living in Jurva, Finland, where I was doing it during as exchange student. During my stay in a village in the big-small Suomi. One of the best experiences of my life.

Banana, a banana because it seems, and because the fabric is yellow. Definitely, I like this unusual and normal at the same time, had come of me. Almost like a my own child.
This is Banana as soft furniture.

Simbiotic

"La simbiosi és una tipus de relació tròfica entre dues espècies (interespecífica), d'aquesta interacció tots dos organismes resulten beneficiats.

Són exemples de simbiosi estreta la que existeix en els liquens, en què un fong ofereix protecció en forma de medi aquós a una alga a l'interior del seu cos a canvi aquesta li cedeix part de l'energia de la fotosíntesi."

Definició Viquipèdia de Simbiosi

Projecte de l'assignatura de disseny del moble amb la professora Filena de Tommasso.

No sé perquè un bolet en concret, el que sé esque volia fer un element central per a la rotonda de plasa Catalunya al metro. I una de les coses que se'm va ocórrer va ser un bolet. Buscant informació sobre fongs i bolets, vaig descobrir la simbiosi, i vaig creure que podria aprofitar la definició per crear un objecte que tingués a veure amb la definició, i aquí teniu el resultat.

El moble en si, havia de tenir paperera, seients, pantalles informatives, i llum.

Peli Suoja

Refuge game, un refugi de joc. Projecte exclusiu per una família exclusiva. Crec que a tota criatura, li agradaria tenir un refugi així al mig del menjador, o en mig d'un bosc o jardí dels somnis. Podent fer diferentes activitats.


Un projecte de l'assignatura disseny del moble amb la professora Filena di Tommaso.

WC city, participació premis Habitacola 2007

Sempre he tingut una mena d'obsessió cap als lababos. A més a més de ser un projecte per un concurs, el tema del projecte em va interessar d'entrada, i cal dir, que les nits sense dormir, l'aparcament d'altres projectes, i el poc temps per fer-ho tot, vaig aprendre moltíssim.

L'Aleix Alzina em va ajudar molt, tot s'ha de dir, sobretot en l'apartat d'ànims, que mai han de fallar quan portes l'entusiasme a dins. Des d'aquí, li envio una super abrassada, i li agraeixo novament tota aquella ajuda, i per ajudar-me a crear un projecte de la que em sento molt orgullosa, tot i que al final no vaig guanyar premi material.

El projecte era sobre una estructura que era una paret gegant per fer grafitis, i aquesta al mateix temps tenia lababos públics en el seu interior. De manera que feia dos funcions, albergar el que era el WC, i oferir la possibilitat de pintar parets que eren públiques i fetes especialment per "guarnir" d'aquella manera.

teteria seetharaman narayanan

El projecte consistia en un espai dedicat a la restauració a Barcelona. L'alumne era lliure d'escollir el tipus de restaurant o bar. El que vaig escollir, una teteria, de seients baixos, i amb taules també baixets. Un ambient natural, d'aquí el color verd. El professor del projecte, era l'Enric Tarrida.

El nom, Seetharaman Narayanan, és el nom d'un dels creadors del Photoshop. Un nom curiós. I el programa, un gran invent.

@fricção

Disseny d'un interior d'una bogaderia amb internet al barri de Gràcia de Barcelona. Projecte de segon d'interiors amb el professor Albert Valero. Que va ser molt amable amb les seves crítiques que em van animar a intentar a ser encara més paranoica del que era. Un fumadero d'opi segons d'ell, i bueno jo no en tinc ni idea de com és un fumadero d'Opi, però crec que seria guai anar a un fumadero d'opi si tots són aquests.

El concepte era que a més a més de poder accedir a la xarxa, al mateix temps podies relaxar-te seient en un sofà i mirar el cel... :) Perquè en realitat no tot és estar enxufat tot el dia, encara que a vegades sembla que no ens hi podem desenganxar. El que dic jo, poder assaborir els petits detalls que no es poden trovar a la xarxa.

Ja pot ploure

Crec que al professor Albert Valero no li va fer molta gràcia que proposés una dutxa com a provador de xuvasqueros, botes d'aigua i paraigües, però jo crec que era el punt important del projecte. Fer entrar a la gent, als nens, i treure'ls un somriure.

En una època de sequera, potser no seria bona idea, però seria divertit que existís de veritat. Oi?

La oportunitat de la meva vida

El futuro tiene muchos nombres. Para los débiles, lo inalcanzable. Para los temerosos, lo desconocido. Para los valientes es la oportunidad.

(V. Hugo)