Sóc una boja amb un megàfon: de gener 2010

Ivan de Chile

No sé como fue, peró apareciste en mi vida, y estoy contentisima de eso! :) Espero un dia poder venir a verte a Chile, o nos encontremos cuando te vengas a Francia! :)
Gracias por la paciencia! :)

Com en temps de la Grècia antiga. En aquell viatge que vaig fer fa just un any, en aquell país, on la gent anava amb moto sense casc i una plata amb cafès, on la gent pagava poc per el transport públic, i on es reciclaven els tiquets que la gent tirava, on es menjaven castanyes al carrer, on quan demanaves foc te'l regalaven, on hi havia una super universitat de Belles arts. I sobretot on hi havia aquella amiga que fa tants anys que és el meu costat, i que sé que hi serà per molt de temps! :)
Perquè Grècia va ser genial, perquè al final vam anar a veure l'Acropolis, i a fer el guiri amb el tiquet d'estudiant de la Cris!! :) Quins dies aquells!!! :) Graciès per acollir-me en aquell pis ple d'artistes, per les nits de colònies... I per tota l'amistat que tenim desde que ens coneixem!

Un dia farem un conte! :)

Espero que t'agradi! muaksssssss

S’apayo Eli!!

El nostre caga Tió

Aquest conte, el va escriure la meva mare aquest Nadal (2009). Era un conte escrit en un paper en brut, i vaig pensar que li agradaria més si li feia una petita col·laboració, li fes els dibuixos, i l'enquadernés com un conte de veritat. :)

El dia 27 de gener és el seu aniversai, i encara que el Nadal hagi acabat, en vindràn molts d'altres per continuar explicant aquest conte. :)

T'estimo mama.

Laia i el seu amic Fidelius

Segur que aquest cavall, és el que s'emporta més petons després del Martí, perquè els petons de la Laia són cars de veure!! :) jejeje però sé que el que tenim és més fort que 1 milió de petons! :) T'estimo molt Laia!!! :) Muaaaaaaaaaaaaa

Ibon

A ese hombre, el hombre de la clase! :) Como te hecho de menos!! A ti, y a todas! Que años aquellos, en que eramos jovenes estudiantes, disfrutando de horas sin dormir, y todo eso! :)
Espero ver-te pronto donde sea! A ver si me toca la loteria! :)

Espero que te haya gustado tambien! :)

La iaia Ramona

Quan era petita, la meva àvia em va ensenyar una pregària que deia:

Àngel de la guarda, dolça companyia, no em desempareu, ni de nit ni de dia.

Tot sovint encara la recito, perquè el meu àngel segueixi estant aquí al meu costat; i em sento orgullosa, de saber que hi ha algú prop meu que vetlla per mi. En lo bo i en lo dolent, sempre anirem tirant endavant.

Visca els àngels de la guarda! Visca les dones de la meva família! :)

Shanti my friend :)

A vegades, et dóna la sensació que la vida esta plena de senyals, i molts d'ells resulten incompresos, o difícils de resoldre, enigmes de la vida. La persona que m'ha ajudat a inspirar-me avui, es diu Núria Ferrando, un sol de persona, una amiga, i estic molt contenta que sigui així. Amb tota la fortuna que tinc de que estiguis el meu costat, et dedico Shanti! :) T'estimo molt! :)

El dia més bonic? Avui
L'obstacle més gran? La por
La cosa més fàcil? Equivocar-se
L'erros més gran? Enfonsar-se
L'arrel de tots els mals? L'egoisme
La pitjor derrota? El descoratgement
El millor professor? els nens
La primera necessitat? Comunicar-se
El que et fa ser més feliç? ser útil als altres
El misteri més gran? La mort
El pitjor defecte? El mal humor
El sentiment més dolent? La rancúnia
El regal més bonic? La comprensió
La ruta més ràpida? el camí correcte
La sensació més grata? La pau interior
El resguard més feliç? el somriure
El millor remei? L'optimisme
La cosa més bonica del món? L'amor

Mare Teresa de Calcuta