Quan era petita, la meva àvia em va ensenyar una pregària que deia:Àngel de la guarda, dolça companyia, no em desempareu, ni de nit ni de dia.
Tot sovint encara la recito, perquè el meu àngel segueixi estant aquí al meu costat; i em sento orgullosa, de saber que hi ha algú prop meu que vetlla per mi. En lo bo i en lo dolent, sempre anirem tirant endavant.
Visca els àngels de la guarda! Visca les dones de la meva família! :)
1 comentari:
a mi també me la recitaven! ke bonaaa!!!
:)
no emd eixeu mai n de nit ni de diaaa ke sino em perderia!
Publica un comentari a l'entrada