De fons sona Dar Williams, i veig com el sol dóna a les finestres del davant, em sento mig vampir per no tenir ganes de sortir a fora, a què hem toqui una miqueta a la cara, i encegarme d'aquest regal tant gran que té el nostre univers, que fa créixer moltes coses.
Queden 21 dies, i sento que no puc aguantar més d'esperar. Falten 21 dies perquè arribin els reis, i que arribi el regal d'aniversari que fa tants dies que espero. S'han fet llargs a vegades, i curts al mateix temps. El temps sense voler, passa cada dia més ràpid. I diuen que quan tens fills, encara s'accelera més. I això és la única cosa que em fa por per fer aquest pas endavant, sentir que tot passa com una pel·lícula, i es resumeix en una hora i mitja, tota una vida.
Crec que no sé escriure, així que sento no ser poeta, ni una novelista, però necessito treure pensaments que volten per el cap, i sembla que no vulguin quedar-se quiets. Així d'alguna manera, guardo en una paret, la meva memòria històrica de dies en que em ve de gust escriure per qui ho vulgui llegir, ara o algun altre dia. Un llegat que deixo a tothom.
Però també a mi mateixa, per llegir-me en un futur i riure una mica, o també plorar. Rebuscant en els records de la memòria plasmada en un text. I desitjaria tenir molts més pensaments escrits, per recordar coses que a vegades em sembla que he oblidat.
Dins la panxa... Començant de nou.
No estic embarassada... No mal interpreteu! :)
1 comentari:
marta? de veritat? :O
Publica un comentari a l'entrada