The evolution of my perspective of the world

Suposo que no sóc la primera persona que s'ha pensat a pensar que la mesura de les coses, han canviat al llarg dels anys. I no només la mesura, sinó la mida de les coses. Aquesta és una representació que vaig poder fer sobre la meva pròpia experiència.

Quan som dins de la panxa de la nostre mare, el món és únicament per nosaltres, i sembla que poc ens pugui afectar el que passa fora d'aquell món. Encara que crec que si que ho rebem, i diuen els científics que els sorolls i el que passa al nostre voltant ens afecta. Però com parlo de la meva experiència, i suposo que em volien amb moltes ganes, les vibracions que rebia eren molt positives.
Surts d'aquell món que només era teu en aquell moment, i aprens a ser una persona, però ets un nen, i tot et sembla maco, i gran, sobretot et sembla gran. El cotxe és enorme, i els viatges dins d'aquell espai són genials. El llit és gegant, i pots dormir fent volteretes, amb el teu gussi luz. Els teus pares et protegeixen, i tot es gran, molt gran. I et dona la sensació que el món es enorme, perquè saps que hi ha llocs que existeixen, però que encara no has explorat.
Et fas gran, i el llit i el cotxe es fan petits, la teva havitació també, i acumules molts records, i et dona la sensació que el món en que vivies s'ha fet petit. Carregada de persones importants, que estimes, però decideixes anar a un país nou, i sola.
Agafes un avió i arrives a Suomi, on tot esta nevat, i el que et sorprèn, és que pots sentir-te petita una altre vegada, perquè els arbres són tant grans! :) I apareixen angels, i fas ninots de neu sobre el llac, perquè camines sobre l'aigua congelada, amb una mica de por. Però amb un somriure a la cara.

Quan vaig fer aquesta "petita obra", encara no m'havien passat tantes tantes coses, però el que sé, esque és una obra que s'ha de continuar alimentant.
Espero que us agradi.